Descripció
Puigdorca és un mas i antic lloc situat, a l'esquerra del riu Llobregat inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El conjunt inclou l'església romànica de Sant Jaume, que havia estat sufragània de la de Balsareny.
La masia de grans dimensions i característiques senyorials es troba a les planes de Puigdorca, una terrassa fluvial que s'estén a la riba oriental del Llobregat. Tot i que la masia té origen medieval, actualment, és bàsicament barroca. El cos residencial va ser reconstruït de bell nou l'any 1798. És de planta rectangular, amb tres pisos, cobert a dues aigües. La façana presenta força simetria. La seva façana principal destaca per una gran galeria de dos arcs rebaixats al primer pis, amb un portal descentrat i ulls de bou el·líptics al segon pis. A l'interior, es conserven característiques senyorials, com una magnífica sala amb enteixinat i pintures murals que representen escuts de ciutats i províncies.
L'església de Sant Jaume, és esmentada ja el 1154. Avui, no hi ha restes d'aquesta construcció, o si n'hi ha, estarien englobades dins l'edifici del mas. Va ser renovada al segle XVIII. És una capella de petites dimensions, de planta rectangular i coberta a dos vents. Totes les pedres cantoneres són de pedra picada de bona qualitat, com també les del portal d'entrada, rectangular i ornamentat amb motllures, i les de l'estreta finestra que hi ha a la part superior. A l'interior hi ha dues laudes sepulcrals, amb data del 1807. A l'altar hi ha les imatges de Sant Jaume, Sant esteve i la Verge de Montserrat. El campanar és d'espadanya, de dos ulls, aixecat amb maó, amb un coronament format per dos quarts d'arc invertits.
A uns 700 m al nordest de la masia, emplaçat en una zona boscosa, hi ha un forn de calç. Segueix la tipologia habitual, consisteix en un forat més o menys cilíndric excavat al sòl natural. És força ample, amb un diàmetre interior de quatre metres. L'interior és revestit amb una mena d'arrebossat que és fruit de la mateixa combustió.
