Descripció
L’església, amb la galilea que s’estén al seu costat sud, és la única resta aparent de l’antic monestir. És una construcció de planta basilical, amb tres naus i transsepte. Té una cúpula al mig, de planta octogonal. El campanar és molt baix, probablement no es va acabar mai la seva construcció.
Cap el 985 s'hi va instaurar la vida monàstica, sota la fundació i protecció de Sant Cugat. En ple segle XI es va iniciar la construcció de l’actual església, que es va consagrar el 1064, quan el cenobi tenia una comunitat amb una vintena de monjos. Aquest nombre va anar disminuint amb el decurs del temps.
Potser degut al seu aïllament, va entrar en decadència, i al segle XIII va deixar de tenir vida comunitària i el lloc era ocupat per algun religiós. Amb la Guerra del Francès es va agreujar l'abandonament que es va allargar fins el 1868, quan va començar la seva restauració gràcies al rector de Sant Llorenç Savall, Antoni Vergés. El temple es tornà a obrir el 1871 i hom adaptà un habitatge en el que havia estat monestir. Fou declarat monument nacional el 1931 i està qualificat Bé Cultural Interès Nacional.