Descripció
L’any 1106 sembla ser la data probable de la consagració de l’església romànica de Sant Esteve.
El temple primitiu va ésser substituït per un altre de més sòlid que encara es conserva en la seva estructura principal. El seu cimbori era allargat i és probable que sobre ell s’aixequés l’antic campanar del qual es desconeix la causa de destrucció.
De l'any 1300 i posteriors, es tenen referències de l’existència d’una important confraria de Sant Jaume a l’església de Sant Esteve.
Vinyoles fou on s'estrenà el sacerdoci de Mossèn Cinto Verdaguer, arran de la seva ordenació sacerdotal. En fou vicari i regent de del 1871 al 1873. En aquesta petita parròquia deixà el bon record de les seves virtuts sacerdotals i s’hi dedicà també a l’elaboració del seu gran poema L’Atlàntida. Però fou també a Vinyoles on conreà la poesia mística, que li semblava mes adient a la vocació sacerdotal, La Passió de Nostre Senyor Jesucrist i bona part del seus Idil·lis i cants místics. Un altre record verdaguerià a Vinyoles és el llorer que va plantar a la rectoria.
Des del moment de la seva restauració l’any 1975 (a càrrec de la noble casa de Conanglell) el temple verdaguerià ha tornat al culte amb tota mena de celebracions. A partir d'aquest any 2016 en aquest recinte es pogramen mensualment diferents propostes culturals.