Descripció
El castell d'Òdena se cita ja l'any 957. La possessió inicial del castell va correspondre al llinatge dels Òdena, protagonistes de les violències feudals dels s. XII i XII. Els Òdena vengueren la propietat als Cardona. A partir d'aquest moment, el senyoriu odenenc canvia en diverses ocasions de propietari, oscil·lant entre els comtes de Barcelona, la casa de Cardona i per últim, els Medinaceli, que varen mantenir-ne la propietat fins al segle XIX.
El castell d'Òdena, declarat bé cultural d'interès nacional, És situat sobre un tossal de guix de 410 m, presideix la població amb la torre de defensa vigilant, com a principal resta del que fou el poble murallat.
La torre, símbol del municipi, és una construcció de planta poligonal d'onze cares i un alçat lleugerament piramidal, de quatre pisos, amb un dipòsit d'aigua a la planta baixa. Interiorment és circular. El parament extern és totalment llis, únicament interromput pels forats de les bastides. La fàbrica de la torre és de pedra de marès extreta de les planes properes. Els carreus són rectangulars, de mida mitjana, treballats només per la cara externa i col·locats en filades no gaire horitzontals. S'hi pujava per unes escales adossades a la paret, i actualment, s'entra a través d'una porta adovellada oberta al nivell de primer pis, a uns 3 m del nivell de terra.
Al Poble en resten, a part de la torre, una petita part del perímetre de la muralla, uns quants dels antics habitatges, algunes d'elles excavades a la roca del guix, un jaciment arqueològic amb estructures visibles d'època ibèrica, l'edifici de can Copi i l'edifici de l'antic ajuntament i escoles públiques. Quant a les antigues edificacions del poble, resten dempeus dues cases i vestigis d'altres tretze. S'alineen a redós d'un eix principal que s'inicia als peus de la torre albarrana i que arriba en una doble ziga-zaga a la plaça del castell.
La pedrera de guix o guixera del castell d'Òdena va començar a funcionar després de la guerra civil, a la dècada dels anys quaranta, quan el turó del castell fou explotat en gran part per obtenir el guix. Aquesta activitat, que va continuar al llarg de la segona meitat del segle XX, va provocar l'escapçament d'una bona part de la superfície de l'antic poble. Avui en dia aquesta pedrera presenta grans talls de roca al límit de la propietat de l'empresa explotadora i conserva les instal·lacions pre-industrials i industrials del procés de transformació de la pedra en guix cuit.
