Descripció
La devoció a la Verge de Puiggraciós es remunta a finals dels segle XIV a la parròquia de Sant Pau de Montmany, quan sorgeix entre els parroquians la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puiggraciós i s’elabora la imatge gòtica de la Verge. Es comencen a fer les primeres processons des de l’església de Sant Pau de Montmany fins el cim de Puiggraciós, a on a mitjans del segle XVII es construeix una petita capella per la Verge.
El llarg dels segles la devoció a la Mare de Déu de Puiggraciós arrela entra les parròquies dels voltants, fins que el 1701 s’inicia la construcció del Santuari de Puiggraciós. Un santuari que sempre dependrà de la parròquia de Montamany fins que el 1910, el rector decideix traslladar-hi la seu parroquial davant l’estat de l’església de Sant Pau que amenaça ruïna. Des d’aquest moment, al Santuari s’hi succeiran diferents habitants: el rector, ermitans, famílies pageses..., fins que el 1973 s’hi instal·la un grup de monges provinents de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Des d’aleshores, aquesta petita comunitat de monges benedictines aglutina les devocions a la Verge de Puiggraciós tot mantenint una presència constant al santuari d’acolliment i pregària.