Descripció
Cap a l'ermita del Turó de Bellver, que en temps passats havia estat zona de guaita als quatre vents
L'ermita de la Mare de Déu de Puig es va construir el 1960 al cim del Puig de Bellver (224 m) sobre les restes d'un antic convent conegut des de 1537 i regentat pels caputxins del 1582 al 1618, reedificat el 1919-35, i destruït durant la Guerra Civil espanyola (1936). El 1961 s'entronitzà la nova imatge (l'antiga pertany al patrimoni de la família Ramis), i el 1962 s'hi afegí l'obelisc, obra de Joan Bergós.
L'indret permet una visió panoràmica als quatre vents, la qual cosa li ha donat amb tota seguretat un gran valor estratègic des que l'home s'ha establert en aquestes contrades, avui només trencada pel cedres que l'envolten. Mirant a nord, divisem el Montseny, amb els boscos d'alzines i roures que envolten Campins i Mosqueroles i, fins i tot, la fageda prop del cim i del Turó de Morou. Si anem girant cap a la dreta, en el sentit de les agulles del rellotge, veiem la conca de la Tordera, per on el riu continua el seu camí cap al mar confós en una intrincada xarxa de comunicacions, amb al castell de Montsoriu de fons a la seva esquerra i la plana de la Selva, a la dreta. En primer terme, les teulades de la zona urbana més pròximes al Pertegàs. Mirant al sudest, es veu el centre de la vila, on destaca la parròquia de Sant Martí i, al fons, la muntanya de Baix, la part del Montnegre més fosca i feréstega. Cap al sud, els barris de l'avinguda de la Pau, els Cinc Ponts sobre la Tordera i el barri de Moixerigues, amb el Corredor al fons. A sudoest, la vista s'obre a la plana del Vallès, sota un horitzó pràcticament planer que permet albirar la conca del Mogent, i a l'oest, tornem a trobar els contraforts del Montseny, i veiem com s'enfila cap al pla de la Calma, amb el Turó de Sant Elies i el de Samon, més amunt. Tancarem el cercle tot repassant el Puig Drau, el cim més elevat de la Calma (1.339 m) i els pendents del coll Formic, que separa aquesta muntanya del massís de Matagalls.