Descripció
Els orígens de l'església es remunten a finals del segle XIV, quan s'edifica una capella al barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva contrucció.
L'antiga capella va desaparèixer arran de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimon, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó de Bernadàs; els dos darrers estan enterrats al presbiteri.
L'any 1704 es va consagrar l'altar major sota l'advocació de la Mare de Déu dels Àngels.
El valuós retaule barroc, obra de Segimon Pujol, és coronat per una figura de Déu i, col·locats en diferents llocs, s'hi poden identificar tretze apòstols.