Descripció
L’església està documentada des de l’any 977, quan el comte bisbe Miró de Besalú la va donar al monestir de Santa Maria de Besalú. Al s. XV va ser malmesa pels terratrèmols, de manera que es va haver de reconstruir aprofitant els carreus de l’edifici romànic. El 1609 deixava de ser parròquia i passava a dependre de Santa Maria de la Pinya.
Durant la guerra civil es va perdre una imatge romànica de la Mare de Déu amb el Nen. Pels volts del 1970 es va restaurar l’edifici.
Conserva la nau i l’absis semicircular, que va ser reconstruït fent-lo més petit, cosa que es pot observar des de l’exterior, ja que sobresurt la part del mur que pertany a l’antic absis. Al costat nord i sud s’hi van afegir capelles laterals, la sagristia i un porxo. A la façana principal, a l’oest, s’obre una porta adovellada coronada per un ull de bou i un campanar de dos ulls. Sota el porxo hi havia hagut la pica baptismal, circular i molt senzilla, del s. XII que ara es troba a l’església de la Pinya.