Descripció
Construcció subterrània, de petites dimensions i d'estructura rectangular, feta amb carreus regulars.
La font va ser restaurada el 1861, gràcies a la intervenció de Joaquim Salarich i Verdaguer, que va transformar la font natural pròpia d'un accident geogràfic que travessava l'espai en la fisonomia actual, donant-li una utilitat pràctica.
El mateix Verdaguer va batejar el paratge com a font del Desmai per la presència d'un exemplar d'aquest arbre, el 19 de juny del 1867, amb l'impressionant "Discurs de la font del Desmai". Esdevingué, així, la seu natural de les, reunions en què es recitava i discutia poesia, esdevenint un focus de renovació literària de la Renaixença del país.
Actualment, a la font del Desmai hi ha un monòlit esculpit amb pedra de Folgueroles, obra d'en Pere Puntí i en Ramon Torrents. Commemora el naixement de l'Esbart de Vic (1867). Erigit el juliol de 1917 per celebrar el cinquantenari.