Introducció
Pel costat del camí de les Filipines, passa un rec o corredora que forma part de la xarxa de canals que porta l’aigua de drenatge dels camps cap a les rieres o llacunes.
Aquest ambient humit a les seves vores, afavoreix una franja de vegetació especialitzada: els canyissos. Presents a les llacunes, zones ermes amb freàtic elevat, i vores de canals i corredores. Aquesta vegetació té un important paper depurador de l’excés de nutrients que porta l’aigua provinent dels camps. Alhora és un corredor viu per al moviment d'espècies per tot el delta i espai de biodiversitat. Si escolteu (àudio) serà fàcil detectar la boscarla de canyar (foto), un ocell de color bru, modest, però amb un cant molt viu.
En aquests espais amb aigua, la vegetació creix molt ràpidament. Això és bo i dolent. Així com els àlbers es poden dispersar amb facilitat: veieu els rebrots que hi ha pel costat dels arbres que han plantat alineats. Són àlbers, pollancres típics del bosc de ribera de la zona mediterrània.
De dolent trobem que espècies invasores, també creixen molt ràpid. Fixeu-vos en les canyes del canyissar. Veieu que hi ha una enfiladissa que hi està pujant? És el lligabosc (Lonicera japònica) una planta exòtica, que ofega tot allò que va trobant.
