Introducció
Espai natural que conserva moltes de les característiques del massís del Garraf i en constitueix la prolongació natural cap a l’interior, en contacte amb la depressió del Penedès.
Per la seva situació geogràfica, més interior que el Garraf, sense tanta influència marítima i un terreny que alterna materials calcaris i silícics, (ho anireu veient a partir d’ara, fixeu-vos en els colors de les roques) el paisatge presenta caràcters particulars amb elements no representats a les terres properes.
Cal remarcar la diversitat de la vegetació rupícola (que viu a roques), amb algunes espècies de notable singularitat com la Cràssula campestris (foto) petita planta herbàcia de caràcter paleotropical que té en aquest Espai la seva única localitat a Europa.
Tanmateix, en un terreny on dominaria l’alzinar litoral, destaquem la presència d’alguns fragments de vegetació humida, de caràcter centreeuropeu: avellanoses amb falguera, gatelleda, roures amb boix, que contrasten singularment amb la vegetació mediterrània dominant.
S'ha de remarcar l’interès de la fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, amb nombrosos elements singulars.
Saltem aquí la serra de l’Aragall. A la dreta, dalt de tot veieu la Creu d’Aragall?? Al costat de la torre de guaita. També ressalten els cingles de roca blanca (calcària) i l’alternança amb conglomerats vermells i més endavant llicorelles.
Noteu que l’alzinar litoral, avui es troba arraconat a llocs inaccessibles: canals de cingles, torrents i barrancs; la resta és ocupat per una pineda secundària de pi blanc.
