Introducció
Aquestes rieres són d’aquells llocs que comentàvem al punt anterior de Muntanyes d’Ordal, on trobarem encara retalls de vegetació humida centreeuropea. (Salzes, Avellaners, Roures, etc). També trobem una gran bardissa d’esbarzer, àlbers i camps de conreu dels masos propers, avui abandonats i envaïts per la ginesta.
Un bonic ocell que ens visita a l’estiu i sentirem cantar en aquests indrets és l’oriol (foto).
Ve a casa nostra per criar i després marxa a passar l'hivern al centre i sud d'Àfrica. Fa el niu en forma de cistelleta en una forquilla a les branques més altes de l'arbre. Es mou per dalt les capçades, és esquerp i gens fàcil de veure. Millor parar l’orella. (àudio)
Li agraden molt les cireres i les figues que menja a primeres o última hora del dia. La femella és més verdosa i es pot confondre amb un picot verd, però el mascle és de color ben groc amb una franja negra a les ales i una taca també negra a l'ull.