Introducció
El relleu d’aquest sector del Baix Llobregat, és el propi de l’Anoia. Els plans estan solcats per torrents i rieres. Quan ens endinsem en un d’aquests torrents (com ara) entrem en un oasis de vegetació frescal i fauna que fuig de les condicions més magres de fora.
Aquí la vegetació i protecció solar, i una major tant al sòl com en l’ambient. Això permet créixer arbre de fulla ample, caduca: albars, roures, oms, aurons i arbusts com el saüc (un de molt gran, el trobem a tocar de pista uns metres més avall).
Prop l’aigua és ple de cintes (Càrex pèndula) i equisets o cues de cavall.(foto)
Els ocells, a la bardissa hi trobem un lloc de refugi, de cria i també d’aliment. És fàcil ensopegar amb merles, el cargolet, el rossinyol (a l’estiu), etc.
Sabíeu que els equisets són plantes molt antigues, al Carbonífer, fa 300 milions d'anys els exemplars feien 30 m d'alçada. Viu a l'ombra, a llocs frescals amb aigua prop. No té arrels sinó una tija subterrània (rizoma) i tampoc fa flors ni fruits veritables. La part aèria té aquest aspecte de neteja-biberons.
Es cullen les tiges verdes i plomoses, que tenen propietats mineralitzants per la notable presència de silici i potassi.
• Servia com a diürètica i per combatre infeccions urinàries.
• Aplicada sobre ferides ajudava a regenerar teixits (cicatritzar)
• El seu suc, com la cocció de les tiges, servia per aturar hemorràgies.