Introducció
Noteu el canvi de vegetació aquí dalt on som ara?
Hem passat a tocar una àmplia garriga formada per garric o coscoll (una mena de petita alzineta) típica de llocs solells, pedregosos i calcaris. Pel seu voltant altres plantes relacionades com el pa de cucut, el timó, les botges.
Fixeu-vos que les margues blaves dels turons queden per sota nostre i aquí, a la part alta, trobem gresos i lutites, roques més dures i carbonatades (dipòsits continentals de l'època quaternària). Que es van formar posteriorment a sobre dels sediments marins que van formar les margues a l'època terciària.
Fixeu-vos també a la vostra dreta i veureu uns pins que no són com la resta. El pi dominant, com ja hem dit, és el pi roig o rojalet. Doncs aquí on som, podem veure un altre tipus de pi, amb una utilitat similar al pi roig, però amb característiques diferents. Parlem de la pinassa (foto).
No acostumem a trobar grans boscos de pinassa, li agraden ambients frescals i calcaris. A diferència del pi roig, aguant a millor la sequera i, per tant, les noves condicions generades pel canvi climàtic.
Les fulles són molt més llargues i gruixudes i d'un verd diferent del pi roig del costat. Presenta un tronc gris, força recte i una copa més cònica i molt alta, deixant el tronc inferior molt descobert a mesura que va creixent.
La Pinassa és un arbre que s'ha plantat, per reforestar els boscos que haurien de ser d'alzines, per les seves interessants propietats per a la construcció. S'ha fet servir tant per fer cases, com en la construcció naval o ferroviària. També se n'extreia la reïna i es liquava en uns forns especials per fer una pega que s'utilitzava per impermeabilitzar recipients que conservarien aliments.
En pocs metres hi ha un aparcament per pujar a peu fins als Castell de Gurb. La baixada que ve a continuació cap a Vespella és obaga i frescal. Noteu el canvi respecte a la part alta on som.