Introducció
Els banys termals a Caldetes i l'arribada del ferrocarril, a mitjan segle XIX, van convertir Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac en un dels principals destins d'estiueig de la burgesia barcelonina.
L'any 1883, el segon marquès de Comillas hi va construir la seva residència d'estiu, fet que va marcar l'inici de l'època daurada d'aquestes dues viles. A partir d'aquell moment, nombroses famílies benestants van aixecar-hi elegants torres i xalets arran de mar, transformant el municipi en un referent de l'estiueig de prestigi.
L'any 1917 es va iniciar la urbanització del passeig Marquès de casa Riera, un dels espais més emblemàtics de la vila. En aquells mateixos anys, el Casino Colón va viure una etapa de gran esplendor i intensa activitat social, fins que la dictadura de Primo de Rivera va prohibir el joc, posant fi a aquell període de prosperitat.
D'aquella època encara es conserven diversos xalets modernistes i noucentistes, construïts principalment entre 1915 i 1920, que constitueixen un valuós patrimoni arquitectònic. Malauradament, altres edificis singulars s'han perdut amb el pas del temps, com la casa Barberà, coneguda com «La Vilana», obra de Salvador Sellés (1914), o la residència projectada el 1920 per l'arquitecte argentí Federico Tàrrega.