Introducció
Ens trobem just a tocar del Parc dels Germans Gabrielistes, un autèntic oasi de vegetació i un espai de tranquil·litat. Aquests terrenys havien format part de la masia de Can Valls, on estava integrada la Torre de Can Valls.
Aquesta torre circular encara conserva les característiques pròpies de les antigues talaies: el talús, la porta elevada, la finestra, els matacans, els merlets i la corsera. Amb el pas del temps, però, la seva funció defensiva es va anar perdent. A principis del segle XX, quan ja no hi havia perill dels pirates o corsaris, els Germans Gabrielistes van veure en aquest indret un lloc ideal per establir-s'hi. De fet, algunes fonts asseguren que aquesta va ser la primera propietat dels Germans de Sant Gabriel a Catalunya. Si antigament la proximitat al mar responia a motius defensius, ara el que cercaven era un mateix objectiu: la tranquil·litat.
Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, la torre ja no va poder oferir cap protecció als Germans que hi vivien. Els milicians republicans els van empresonar i van convertir la masia en un refugi per a la seva gent fins a l'any 1939. Acabat el conflicte, alguns Germans van tornar a ocupar-la.
Anys més tard, la masia de Can Valls va desaparèixer del paisatge de Sant Vicenç, i la Torre de Can Valls va quedar en l'oblit fins a la dècada dels anys noranta, quan va ser restaurada.
Avui, aquest espai és conegut com el Parc dels Germans Gabrielistes, popularment el parc dels «Hermanos», i conserva un valuós bocí de la història local gràcies a la Torre de Can Valls, antiga talaia de vigilància contra els corsaris.