Introducció
El sot dels Closos i la confluència d’altres torrents, juntament amb l’exposició obaga, afavoreix el desenvolupament d’aquest bosc de fulla caduca.
A la muntanya mitjana el roure seria l’arbre dominant, i els arbres acompanyants són els trèmols, els cirerers o els aurons (blanc i blada). A cota més baixa les avellanoses i més propers al torrent els freixes. En aquest tram els hem vist tots.
Aquí on som ara, domina el trèmol. És el pollancre que arriba més amunt a l'estatge montà.
Les fulles amb un pecíol molt llarg i prim tremolen fàcilment amb poc vent. A més, pren unes coloracions de tardor que van del groc intens (foto) al vermell vinós. Les fulles s'han fet servir com a farratge hivernal.
De la fusta se'n feien mistos, escuradents, joguines i pasta de paper. És la de millor qualitat de tots els pollancres però com que no es fan grans boscos no és explotable forestalment.