Introducció
Som en un terreny forestal i, al llarg de la ruta, trobarem altres plantacions forestals com els pins o els faigs.
Aquesta plantació deuria de ser una proba, ja que no s’ha estès a altres racons. Si us fixeu, els arbusts són els del bosc original de suros: estepes, aladerns, bruc arbori, cap d’ase…
L'eucaliptus (Eucalyptus globulus) és un arbre originari del sud-est d'Austràlia i de l'illa de Tasmània. Necessita sòls humits per poder dur a terme el seu ràpid creixement.
A Espanya es va introduir aquesta espècie a mitjans del s. XIX i es diu que va ser Rosendo Salvado, un clergue i missioner espanyol que va anar a evangelitzar Austràlia i va portar aquesta espècie a Galícia. Avui en dia és allà on trobem major densitat d'eucaliptus a la península, juntament amb Astúries, Biscaia i Cantàbria.
És una espècie invasora que rebrota molt i desertitza el sòl a causa de l'alta necessitat tan d'aigua com de nutrients. Les seves fulles, quan cauen i es descomponen, alliberen substàncies tòxiques que eviten que altres plantes puguin créixer a prop seu.
L'eucaliptus sol créixer entre 30 i 55 metres d'altura però a Tasmània arriben fins als 90 metres.
Les seves fulles tenen propietats anticatarrals i expectorants. Són antisèptiques i fan baixar la febre.