Introducció
Aquesta ermita és d'estil romànic, amb una forma molt peculiar.
Destaca el seu absis rectangular. Perpendicular a l'absis i orientada de nord a sud, hi ha la nau, amb una volta de canó lleugerament apuntada. Alguns experts estan oberts a la possibilitat que en veritat, aquesta no fos més que un transsepte, però que per motius desconeguts, la construcció de l'ermita s'hagués hagut d'acabar prematurament, deixant-la com a nau. Al mur sud es troba la porta d'accés, amb un campanar de cadireta de dos ulls.
Al costat nord de l'absis, hi ha una petita sagristia, fruit d'una reforma posterior. L'afegit d'aquest element va variar la planta original de l'església, com també ho feu la construcció d'un habitatge, adossat a la façana oest de la construcció. Aquest habitatge es troba actualment enrunat, però encara es poden observar a la teulada de l'església, les escales que partien des d'aquest i servien per a arribar a dalt de tot del campanar.
Passat el segle XV, el culte hi decaigué, fins al seu complet abandonament al segle XIX.
A partir del 2007 i fins el 2014, una associació sense ànim de lucre, composta per veïns de la zona i d'altres professionals, la restaurà . Font: wikipeia.org
El petit altar de fora la porta, amb la creu a sobre (foto) , ens recorda un comunidor. Era una petita estructura, coberta i exposada als quatre vents. Sempre al costat de les esglésies, sobretot a la zona dels Pirineus i Prepirineus. Els costats del fals altar, estaven orientats als punts cardinals. Servia per comunir (invocar ajut amb conjurs) davant les tempestes o altres calamitats. Era un acte pagà, carregat de folklore ancestral, dins la fe cristiana, per la qual cosa molts es van enderrocar i fa segles que es van deixar de fer servir.