Introducció
Castanea sativa
Ens trobem al bosc den Ferrerós, molt a prop d’un petit torrent i fixem la nostra mirada en uns arbres una mica desmillorats, són castanyers (foto). Les castanyedes que encara avui es conserven han quedat en un estat precari per culpa de la competència d’altres espècies de creixement ràpid que també competeixen per la captació de llum i aigua. Un altre dels motius del seu estat precari és la malaltia anomenada xancre del castanyer. El xancre és un fong que penetra per una ferida i, un cop dins, s'escampa i asseca l'arbre.
El nom de castanyer prové de la ciutat de Castanea a on al segle V aC ja era conreat pels grecs. Tot i això els veritables responsables de l’expansió de l'espècie al mediterrani van ser els romans a partir del segle I.
Durant segles la castanya va ser un dels aliments bàsics a alguns indrets de casa nostra, gràcies a la gran aportació de nutrients i energètica. A mitjans del segle XVI, l’arribada d’altres aliments com la patata li van fer perdre protagonisme.