Introducció
L'explotació del suro de l'alzina surera va esdevenir una activitat molt important a la província de Girona entre els s. XVIII i XIX, sobretot a partir de la descoberta del monjo dom Perignon de les seves propietats per l'elaboració de taps.
Cada 9 anys, al començament de l’estiu es fa la pela del suro. Aquest arbre permet que se li tregui l’escorça i la torna a regenerar. Crida l’atenció el tronc llis i de color vermell fosc que els hi queda després de la pela.
L’extracció del suro és un procés tradicional que exigeix molta habilitat i experiència per no ferir l’arbre.
La primera operació és l’obertura, es colpeja el suro verticalment i es fa girar la destral amb l’objectiu de separar el suro de l’escorpit (la part viva de l’arbre encarregada de fabricar l’escorça de suro). Un cop estan fets els talls verticals es fan els horitzontals per marcar l’alçada que tindrà la panna (la peça de suro que s’extreu). Amb l’extrem inferior de la destral, en forma de cunya, es separa la panna de suro de l’arbre curosament. A aquestes pannes se’ls hi fa una primera bullida per aplanar-les. Després són apilades i exposades a sol i serena durant 6 mesos. Així perden la major part de la sàlvia, els polifenols s’oxiden i la textura del suro s’estabilitza.