Introducció
Estem a l’Estanyol, entitat municipal pertanyent al municipi de Bescanó, i en concret davant de Sant Andreu d’Estanyol, església parroquial del poble.
Es tracta d’un edifici d'una sola nau de quatre trams amb volta de canó d'arestes, sis capelles laterals i capçalera semicircular.
El lloc és esmentat per primera vegada l’any 922, encara que l’església actual fou reconstruïda l’any 1704.
Atreu la nostra atenció una petita edificació als quatre vents, oberta pels quatre costats amb un petit porxo, es tracta d’un comunidor. El comunidor és una petita edificació habitual a les comarques muntanyenques de la Catalunya Vella amb la funció de permetre els capellans beneir els camps, collites i animals d’una forma digna i sense quedar sotmesos a les inclemències climàtiques. Servia per comunir (invocar ajut amb conjurs) davant les tempestes o altres calamitats. L'acte de comunir era un acte d'origen pagà, carregat de folklore ancestral, dins la fe cristiana, per la qual cosa molts es van enderrocar i fa segles que es van deixar de fer servir.