Introducció
Som a l'extrem nord de la serra de Rodes, quan s'ajunta amb el massís de les Alberes.
El puig rocós de sobre nostre és el Montperdut (318 m). El seu color rosat és donat pels feldespats que formen la seva roca: el granet (una roca magmàtica que es forma en fondària pel refredament lent del magma). Amb les llums d'última hora aquest efecte és més acusat.
Aquest granet ens acompanyarà tot el que resta de camí, en contraposició als esquistos i pissarres de part marítima de la ruta. De fet, arriba fins al bell mig de la plana, aflorant en forma de grups de grans blocs pel voltant dels aiguamolls.
Al costat esquerre del camí, hi tenim un niu de metralladora. Juntament amb els búnquers del cim, pertanyen a l'extensa i àmplia xarxa de búnquers i nius de metralladora, bastida entre els anys 1940-45, que s'estén al llarg de les terres properes a la frontera i al litoral nord de l'Empordà. Va ser nomenada "línia P" per la posició geogràfica de la línia en qüestió, que abastava tota la part dels Pirineus. Totes aquestes construccions foren bastides després d'acabar-se la Guerra Civil Espanyola del 1936-39 pels serveis de l'exèrcit del govern dictatorial, en resposta a una possible invasió procedent de França.
A sota nostre, a la dreta, hi ha el mas de Monperdut i, una mica més avall, el castell fortificat i encimbellat de Quermançó.