BTT Roses - Serra de Rodes

Flag

Els vessants marítim i terrestre de la Serra de Rodes

Sortim de la Ciutadella de Roses i marxem, carretera endins, pels oliverars i vinyes del mas d'en Coll, a buscar la vall que separa el massís del Pení de la serra de Rodes, per on també passa la carretera que va a Cadaqués.

Entrem al Parc Natural del Cap de Creus per una pista ampla i còmoda, resseguint amunt la bonica riera de La Trencada. Entre oliveres i alzines sureres, en arribar al mas en runes d'en Berta, la pista s'enfila amb fort pendent fins a la carretera. En aquest punt gaudim de les vistes de la badia de Roses i podem identificar el recorregut que hem fet, veient els masos, la bassa que hem passat per sota, la pista i el puig de l'Àliga al nostre davant.

Fem 1 km i escaig de carretera (pendent suau del 4-5%), fins a trobar una pista a mà esquerra per entrar de nou al parc natural. Veieu un mirador uns metres més endavant del trencant, però no hi aneu, ja que passarem per un de millor. Som a la serra de Rodes. Per una pista ampla i en bon estat, en lleugera pujada, trobem els primers marges de pedra seca i barraques, amb bones vistes sobre la plana i la badia de Roses.

Sota el coll de Sant Genís, creuem a l'altre vessant. La pista, llarga i de baixada, encarada al Port de la Selva i a la vall de Romanyac, ens fa passar per matollars que envaeixen antigues feixes de vinyes, plenes de marges de pedra i esquitxos d'alzines sureres i ullastres. Alerta de no trobar algú pujant i de no punxar una roda amb les pedres cantelludes.

Al darrere, deixem Sant Salvador de Saverdera i, a la dreta, la vall de Romanyac puja cap als vessants del Pení. Les visuals marxen cap al Port de la Selva. Quan sembla que estem arribant, la pista fa un gir cap a l'esquenall i ens mena sobre l'encisador poble de la Selva de Mar. Us convidem a visitar-lo.

Baixem pel costat de la carretera fins a mar i, de nou, decidim si acostar-nos al poble del Port de la Selva o no. Només incorporar-nos a la carretera en direcció a Llançà, ja hi ha el desviament per entrar al camí de mar, que ens hi porta. És un camí transitat per caminants i ciclistes, aneu amb compte. Ara no cal córrer, cal gaudir al màxim del paisatge de costa, del recorregut, de les vistes de la badia del Port de la Selva i de la punta de s'Arenella, on es troba el far. A la nostra esquerra, la serra de Rodes i el monestir de Sant Pere de Rodes s'alcen davant el vessant marítim.

Arribem a Llançà, passem per la bonica plaça Major i seguim amb la intenció de tornar a creuar la serra de Rodes, ara pel pas que la separa de les Alberes. Ja podeu imaginar que toca pujar.
Una pujada curta però intensa ens porta al coll de Madres. Les Alberes suaus i pelades (a la nostra dreta) contrasten amb el sector de ponent de la serra de Rodes, amb el rocallós paisatge de la serra de Miralles i la roca de Miralles (276 m a l'esquerra).

Primer, baixem al petit veïnat de la Valleta per un camí dret i trencat on cal parar atenció. Ens incorporem a l'N-260 i fem un tram en pujada suau per la baga rocosa del Montperdut, puig que seguirem voltant per la pista que hem d'agafar quan estiguem baixant per l'N-260.

La pista s'enfila de manera considerable al llarg d'un quilòmetre, on gaudim de vistes sobre la plana de l'Empordà, el castell encimbellat de Quermançó i el mas Montperdut. Seguim fins que una curta baixada ens mena a la carretera que baixa del monestir cap a Vilajuïga. Alerta perquè hem de deixar l'asfalt i endinsar-nos a les Cloterades d'en Casadevall per entrar en un tram de pista curt però pedregós i dret. La baixada que segueix també és tècnica.

Arribem a un bonic racó, al costat de les vinyes del pla d'en Satlle, on trobem unes taules de fusta sota uns suros. A partir d'aquí, transitem per un corriol entre matollar que ens acosta al poblet de Pau. (Alerta al punt on deixem la pista per entrar al corriol).

Després de creuar el poble, agafem una pista agrícola, planera i amb lleugers tobogans, que enllaça bonics camps d'oliveres amb grans blocs de granit entre els arbres, amb sectors urbanitzats fins a Palau-saverdera, que també creuem per dins. Seguim per una pista similar deixant a la nostra esquerra el castell de Sant Salvador de Saverdera. A dalt de tot de la serra, i entre els oliverars, veiem l'amplitud de la plana i les serres que l'envolten. Som al camí vell de Roses. La pista i l'entorn guanyen en bellesa quan els murs de pedra seca tanquen el camí a banda i banda i envolten les finques d'oliveres.

Creuem a peu un barranc humit i tornem a recuperar el camí anterior, però ara en baixada amb molta pedra fluixa, entre grans murs de pedra seca i oliveres. Estem baixant cap a la badia i poble de Roses, on entrarem pel passeig marítim fins al punt d'inici.

Track ofert per: Transpyr. Coast to coast.