Introducció
La roca que vèiem sota el Montperdut arriba cada cop més avall; fins i tot a la plana i al costat dels aiguamolls hi trobem afloraments.
Aquests rocs (foto) són roques granodiorites, un tipus de granit que, en descompondre’s, genera aquesta sorra que trepitgem. A la sorra hi trobem els seus components: quars, feldespats i mica.
El vessant sud de la serra de Rodes (on som ara), el cap de Creus i les Alberes, van convertir-se en importants olivets (zones on el cultiu d'aquesta planta era habitual i dominant) a partir de l'abandonament de la vinya per la fil·loxera a finals del segle XVIII.
El clima temperat prop del mar, les poques nevades i la protecció de la tramuntana, ajudaven al seu conreu. L'oli que s'hi feia era molt apreciat i es comercialitzava a través del mercat de Figueres o bé sortia cap a l'estranger des dels ports de les poblacions costaneres.
Però al segle XX molts olivars es van abandonar després de la gran gelada que es va produir durant l'hivern de 1956, conegut com l'Any del Fred, que malmeté moltes oliveres. Així i tot, avui dia el conreu de l'olivera segueix essent una activitat agrària important.
A l’Alt Empordà, les més conegudes i conreades són l'argudell, la corivell i l'arbequina. Hi ha un munt de varietats més, encara que molt localitzades.
Font: adaptació Visitapau.cat