Introducció
El GR92 i el camí de Ronda segueix el camí vell que comunicava Cadaqués amb Roses. No hi havia cotxes i, per tant, no calia fer totes les marrades que estem fent. En aquella època s'anava pel dret, passant entre els murs limítrofs de les finques i cercant el camí més recte. El fort pendent no era un problema, com ho és ara, si volguéssim passar en cotxe.
El rec d'en Dimoni, a la nostra esquerra, fa unes boniques gorgues d'esquistos oxidats fins a arribar al mas d'en Baltre, envoltat de marges de pedra seca i la catifa d'arbusts omnipresent, amb estepes blanques i negres, caps d'ase, gatosa, bruc arbori, alzines i ullastres.
A la nostra dreta, sota el puig dels Simonets i el Pení (607 m), tenim la casa de Perdinhaus i, a sobre, la capella de Sant Sebastià. A ambdós s’hi accedeix per la pista que surt del costat del mas d'en Baltre.
El mas d'en Baltre, per on passarem tot seguit, està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Edificat damunt la roca i format per diversos cossos, pocs metres passat el mas hi ha un altre edifici originàriament utilitzat com a pallissa o magatzem. Entre aquest i la casa principal hi ha una gran era que combina l'enllosat de pedra amb el substrat geològic de la zona.
Hi destaca un motiu decoratiu de ferro, localitzat en un dels extrems del carener de la teulada que, segons tradició popular, es feia servir per espantar les bruixes i els mals esperits.