Introducció
Parem un moment per albirar el nostre proper destí: cala Jóncols i el cap Norfeu.
Pel voltant, entre la brolla dominada per l'estepa negra i els marges de pedra, apareixen blocs de pedra blanca (feldespats i quarsos) que contrasten amb el color fosc dels esquistos i les estepes.
Tot seguit, fins al cap Norfeu, impressiona veure els vessants afeixats per infinitat de petits murs de pedra seca, associats al conreu de la vinya.
L'esplendor més gran de la vinya ocupà els segles XVIII i XIX. A l'abandonament del conreu de la vinya hi influí notablement l'arribada de la fil·loxera, un insecte emparentat amb els pugons que xucla la saba de les arrels. Quan l'atac és massiu la planta mor. Els símptomes són unes gal·les (com berrugues) que es formen a les fulles.
Sabíeu que la fil·loxera va ser detectada per primer cop a Catalunya el 1879 a Sant Quirze de Colera (Rabós d'Empordà)? En tres anys arrasà tota la producció de vinya de la comarca. També és cert que la situació de l'Alt Empordà, la primera comarca catalana a ser atacada per la fil·loxera, va servir de model a la resta de zones catalanes per lluitar-hi. De fet, va ser la primera comarca catalana a substituir els ceps europeus per altres d'americans que calia sulfatar, però que sobrevivien a la fil·loxera.
La represa va ser dura, sobretot per la competència amb els productors francesos, que havien patit la plaga abans i se n'havien refet. Els olivars van ser l'alternativa a moltes d'aquestes vinyes, però al segle XX molts olivars es van abandonar després de la gran gelada que es va produir durant l'hivern de 1956, conegut com l'Any del Fred, que malmeté moltes oliveres.
Encara que el conreu de la vinya mai més ha arribat a ocupar les mateixes extensions de terreny que abans de la fil·loxera, aquesta activitat agrària ha perdurat en el temps cultivant diverses varietats de raïm, algunes d'autòctones i d'altres d'introduïdes de nou a la zona.