Introducció
Sorprèn la importància de la pedra seca en el paisatge agrícola de la serra. Impressiona veure aquests camins flanquejats per murs de pedra, però també es construïen murs de pedra seca per delimitar finques o per contenir terres, o per guanyar terrenys de conreu als vessants amb pendent: els marges. En aquest cas, jugaven un paper molt important també en el control de l'erosió del terreny.
Però no només es feien murs, sinó també barraques, aixoplucs o coberts, camins empedrats.
Com més important és el camí o si l'enginyeria del seu traçat ho requereix, l'ús de la pedra seca es fa evident. Hi ha camins estrets que passen per raconades dretes i estretes, que si no fos perquè s'aguanten sobre un mur reblert de pedruscall i terra, no serien possibles.
Nosaltres hem transitat pel Camí Vell de Roses, que uneix tots els pobles del vessant sud de la serra de Rodes.
Eren camins importants, no només per connectar les poblacions sinó també per anar al tros, per moure els ramats entre diferents pastures.
Aquest murs són alhora hàbitat d'espècies adaptades com algunes falgueres (foto) del tipus polipodi, líquens de diferents tipus, rèptils com sargantanes i serps que hi troben l'escalfor que necessiten per estar actives.
Tot plegat conforma un paisatge que, per la seva singularitat, esdevé patrimoni cultural d'una manera de fer i dibuixar el territori.