Introducció
És un exemple de com devia ser el paisatge a tota la plana dels aiguamolls. Al voltant de la Muga, anaven quedant petites depressions, de poca fondària, amb cotes semblants al nivell del mar, que restaven inundades permanentment.
Formava part d'un estany molt més gros que es va dessecar cap al s. XVII-XVIII mitjançant rec i drenatges per aconseguir conreus i pastures (l'Estany de Castelló d'Empúries).
En estar separat del mar, la seva aigua és dolça i això permet trobar espècies, tant de fauna com de flora, diferents de les que trobem als aiguamolls salobrosos més propers al mar.
Pel que fa als ocells, trobareu un pòster dins l'aguait que us ajudarà a identificar les espècies. Heu de pensar que aquests espais són molt importants com a parades de descans i alimentació en les rutes migratòries de les aus i, pel fet que són poques les zones humides que queden (la urbanització i el turisme hi juguen en contra), hem de preservar els que encara tenim.
Segons si venim a la primavera o l'hivern, les espècies que hi trobem són diferents. Unes hi estan de pas, d’altres, hi estan permanentment. Unes hi passen l'hivern i d'altres s'hi estableixen per criar i marxen després de l’estiu.