Introducció
Deixant la cala Tamariua enrere, el paisatge vegetal del costat esquerre mostra espècies que potser cridaran l'atenció a més d'un per no estar acostumats a veure-les, i en abundància.
Es tracta de xiprers de dues espècies diferents i d'un tipus de pi que es van utilitzar durant les dècades de 1960 i 1980 per treballs de reforestació en una finca privada cremada.
La zona mediterrània ja disposa d'una vegetació acostumada als incendis i la sequera. Molt probablement, sense aquesta replantació, els alzinars, les sureres, els pins blancs i pinyoners, i els brucs i arboços haurien progressat sense ajuda.
Sense imagtes per mostrar.