Introducció
Muralla fosca (quan estava recoberta d'alzines) entre l'Empordà i el Rosselló. Són els Pirineus Orientals precipitant-se al mar.
Som a la part alta de la serra, on es portava el bestiar a pasturar. A les zones baixes, prop d’Espolla, cap a on ens dirigim, és on s’hi practicava l'agricultura.
L'abandó del poblament rural (veieu el mas dels Pils) i de la càrrega ramadera, fa que els pelats de pastura s'omplin d'arbustos: brucs boals, escombres, estepes, gatoses i argelagues.
Quan baixem de cota, els suros són l'arbre dominant. Encara que no ho sembli, si pugéssim cap a les serres, aniríem trobant arbres com els roures, aurons, els castanyers i fins i tot els faigs, a les carenes i cares nord. Aquesta part solella de suros i arbustos és la que més pateix els incendis.
Aquest espai, gestionat com a espai natural en els dos vessants de la serra (la francesa i la catalana), és mot gran i està partit per l'N-II i l’AP7, però tot i això conserva encara singularitat i zones d'extrema solitud.
La pista que marxa, a l'esquerre, va al monestir de Sant Quirze de Colera. Abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, s. IX-XII.
TOT SEGUIT vigileu amb els controls de bestiar o passos canadencs fets amb una parella de tubs cilíndrics de ferro en el ferm.