Introducció
La Costa Vermella i l'Albera
Us proposem una ruta molt completa, tant paisatgísticament com esportivament. Començarem i acabarem rodant per la plana empordanesa. Primer, però, creuarem el massís del cap de Creus per on s'uneix amb el massís de l'Albera, en direcció a Llançà. Tot seguit farem un bonic tram de Costa Brava, de colls suaus, seguit de la Costa Vermella, fins a Banyuls. Tornarem cap a la plana, travessant la serra de l'Albera per les fortes rampes del coll de Banyuls.
Una costa escarpada, amb vinyes i pinedes a tocar de mar; els Pirineus, que també baixen al mar; matollars infinits fins a dalt de les carenes, antics vessants terrassats de pedres vermelles, conreus d'oliveres, suros i, per fi, la plana agrícola. Per fi, la calma.
Track ofert per: Transpyr. coast to coast.
Et recomanem l'App de Natura Local per fer aquesta ruta guiada i interpretada. Descarrega-te-la gratis aquí:
Apple store Google Play-
TipologíaCircular antihorari
-
DificultatMitjana
-
Durada5 hores 25 minuts
-
Pendent1390.00 meters
-
Distància94.00 km
-
TemaPaisatgístic
-
ActivitatEn bicicleta
-
Valoració
Gràfic de pendents
Descripció
La Costa Vermella i l'Albera
Sortim de la Ciutadella de Roses i marxem en direcció a Llançà. Rodarem per una carretera ràpida, de llargues rectes i falsos plans, amb trànsit però amb voral suficient, resseguint per sota la serra de Rodes, fins a Vilajuïga.
Aquí ens enfilarem per l'N-260 en direcció a Llançà, passant pel costat del bonic castell de Quermançó. Carretera també transitada i ràpida.
Baixarem cap al mar i decidim si volem anar al port de Llançà o no. En cas de no anar-hi, només cal que seguim recte l'N-260 i en 400 m enllaçarem de nou amb la pista que ve del port.
Comença la carretera de la costa fins a Portbou (també N-260), que es troba en bon estat, però on cal extremar les precaucions, sobretot a l'estiu. És un tram de tobogans amb fortes però curtes pujades de fins al 10%. Passarem pel bonic poble de Colera. Anirem veient un paisatge escarpat, on els incendis no han deixat créixer el bosc, i els vessants de la muntanya, plens de murets de pedra seca, avui són recoberts d'erms i matollars.
La pujada al coll del Frare, abans de Portbou, és llarga però suau i agradable, no superant el 4-5%. ATENCIÓ: Heu d'estar atents a un trencall a l'esquerra. Deixarem l'N-260 per no haver de passar per dins els túnels que ens menen a Portbou.
Pujant el coll del Frare, hi ha un revolt amb un tram per aturar-nos, que ens permet gaudir del paisatge que estem deixant enrere.
Un cop dalt, veiem tota l'olla de Portbou i la carretera que puja per l'altra banda cap al coll de Belitres, on es troba l'antic pas fronterer. Es tracta d’una pujada similar a la que acabem de fer. Estem remuntant l'extrem oriental de la serra de l'Albera que cau al mar, la vegetació del qual és el resultat de l'acció del foc reiterat al llarg dels anys.
Passem la frontera i entrem a la Costa Vermella, on Cerbère és el primer poble que ens recorda a Portbou, però més petit. Sortint del poble, el traçat es manté més uniforme, amb un fals pla en pujada constant i bona carretera. El conreu de la vinya guanya protagonisme, ara molt més abundant, alternat amb llapisseres d'alzinar que també baixen fins a mar. Aquest tram de carretera s'anomena de la Ruta del Vi.
Arribem a Banyuls on podem parar a agafar forces. Aquí se'ns planteja una ampliació de la ruta per als que estiguin més en forma: anar fins a Cotlliure i tornar (veieu la fitxa dels consells). Si hi aneu, no malgasteu forces perquè les necessitarem més endavant.
Marxem de Banyuls cap a l'interior per una bonica vall, també vinícola. Són 9 km de carretera local en bon estat, però estreta, creuant petits cellers que donen vida a la vall. Anem pujant pel costat del riu, amb les vinyes al solell i un espès alzinar a l'obac.
Ens estem endinsant al massís de l'Albera i ens adonem que comença el tram més fort quan, un cop travessat el riu, comencem les primeres pujades del 5 %, per anar incrementant al 8-13 % fins al 23 % a les últimes rampes, sota el coll de Banyuls.
A dalt del coll, les dues visions de les Alberes: la marítima, sobre Banyuls, i la interior, a Espolla, cap a on aviat baixarem. Darrere l'aparcament hi ha un petit refugi lliure.
Després del guanyat descans, comencem a baixar cap a Espolla. Alerta perquè a la carretera hi ha passos canadencs senyalitzats per evitar el pas de les vaques que, si us agafen distrets, us podrien fer caure.
Creuarem el típic paisatge de les Alberes: els matollars de bruc arbori esquitxat d'alzines sureres. La vall es flanqueja dels cims més alts del massís. La carretera és estreta però en bon estat, amb algun tram curt de forta baixada del 10 %.
Passat un senzill mirador arribem a Espolla. Ara cal decidir si creuem el poble per dins o passem per fora. Els carrers són estrets i es respira un ambient tranquil i de muntanya.
Sortim d'Espolla amb Roses com a fita final de la ruta. No us refieu del fet d'estar a la plana perquè les llargues rectes, els falsos plans i pujades suaus abans de Garriguella, acabaran amb les poques forces que ens quedaven. Passat Vilajuïga, ja coneixem el terreny perquè repetim la ruta d'anada. La plana agrícola amb els camps de conreus endreçats i les oliveres arrenglerades, els masos esquitxant la terra i les vistes a la serra de Rodes, cap a on ens dirigim, fan que la calma ens ajudi a tornar amb un alegre benestar.
Track ofert per: Transpyr. coast to coast.
Consells
TRAÇAT
- Baixeu la ruta fora de línia. Cal evitar problemes de cobertura i dades a França.
- Alternem carreteres ràpides amb altres de locals de muntanya.
- La Costa Brava té trams llargs de pujada constant de pendents inferiors al 5%. Els trams curts poden tenir prop del 8%, però després hi ha temps per recuperar. La Costa Vermella és més plana.
- En arribar a Llançà, hem entrat fins al port. Si no voleu entretenir-vos, podeu seguir l’N-260 recte i enllaçareu amb el track 400 m més endavant.
- Atenció! Passat Colera, deixem l'N-260 per pujar al coll dels Frares cap a Portbou i no haver de passar pels túnels. Val molt la pena.
- A Banyuls, hi ha l'opció d'allargar la ruta: podeu anar fins a Cotlliure passant per Portvendres (D-914-D-114) arran de costa i tornar per l'interior carenejant (D-86) fins a Banyuls de nou. Farem 21,3 km i 690 m de desnivell positiu. (Cal estar en forma.)
- De Banyuls cap al coll de Banyuls, la pujada va incrementant passant del 8-15% fins a les rampes finals del 23%.
- En arribar a Espolla, podeu passar per dins el poble (track) o, si no, seguir recte per la carretera principal.
- De tornada d'Espolla a Roses trobem llargues rectes, que sovint són falsos plans, i alguna sorpresa suau fins a Vilajuïga.
AIGUA
- Fonts als pobles.
PRECAUCIONS
- A les carreteres principals més ràpides, el voral és justet, el trànsit és elevat i més a l'estiu.
- Cal estar en forma i més si, a Banyuls, trieu l'opció d'anar fins a Cotlliure.
- Pareu a reposar forces abans de pujar el coll de Banyuls.
- Atenció! Passat Colera, deixem l'N-260 per pujar al coll dels Frares cap a Portbou i no haver de passar pels túnels. Val molt la pena.
- La pujada al coll de Banyuls és per una carretera en bon estat però estreta, sense ratlles ni voral. Rampes finals del 22 %.
- A la baixada del coll de Banyuls a Espolla hi ha 5 passos canadencs de bestiar (són barres de ferro a terra, vistes o tapades amb planxes d'acer). Està indicat amb senyal de perill. Hi ha algun tram amb pendents del 10 %.
- Després de la primera baixada del coll de Banyuls, al primer gual d'un torrent que creuem, el ferm és de formigó en mal estat. L'asfalt de la resta és bo.
- Passat Espolla, no us refieu, tot i entrar a la plana de l'Empordà en direcció a Roses, es fa llarg i sovint hi ha falsos plans i petites ondulacions.
METEO
- Important consultar la previsió.
- El vent o el ferm mullat ens poden deslluir la sortida.
TERRENY
- Asfalt general en bon estat.
- A les baixades dels colls del tram de costa, atenció a petites pedres al ferm que cauen del tall de la muntanya.
- A l'hivern, les obagues baixant els colls poden estar humides.
- Després de la primera baixada del coll de Banyuls, al primer gual d'un torrent que creuem, el ferm és de formigó en mal estat. L'asfalt de la resta és bo.
MATERIAL
- Equipament de seguretat personal.
- Elements reflectants o llums de dia.
- Dos bidons d'aigua per si no volem parar als pobles.
- Material bàsic de mecànica: reparació punxades, cadena.
- Màquina de fotos.
ALTRES EQUIPAMENTS
- Dalt el coll de Banyuls hi ha un refugi lliure, darrere de l'aparcament.
- Al llarg de la ruta trobareu zones amb taules de pícnic, punts d'aturada, pobles on parar, miradors, etc.