Introducció
Som al pas natural cap a Llançà, entre el cap de Creus i les Alberes. La banda del castell és la serra de Rodes i, a la nostra esquerra, la part baixa del massís de l'Albera.
Roques pissarroses i esquistos li confereixen un color bru fosc. El terreny, amb marges de pedra seca, ens explica els antics usos agrícoles, quan s’hi plantava vinya, fins a l'arribada de la fil·loxera, el 1879. Després es va intentar amb l'olivera, que es va acabar abandonant pel relleu abrupte. A més, els reiterats incendis no hi ajudaven, i avui el resultat que tenim és el que veieu: matollar amb bruc arbori, ullastres i estepes, combinat amb clapes de pins plantats més recentment.
Quermançó: castell català altmedieval de defensa. Quer vol dir "roca". Construït damunt la roca, amb parets verticals per l'altre costat, era la clau per ser defensat amb poca gent. Com molts castells, ja era un emplaçament en època dels romans. Al s. X es té constància del castell, que ha patit diferents remodelacions des de l'edat mitjana fins a l'edat moderna, al s. XV, i abandonat al s. XVII.