Road Roses - Banyuls

Flag

La Costa Vermella i l'Albera

Sortim de la Ciutadella de Roses i marxem en direcció a Llançà. Rodarem per una carretera ràpida, de llargues rectes i falsos plans, amb trànsit però amb voral suficient, resseguint per sota la serra de Rodes, fins a Vilajuïga.
Aquí ens enfilarem per l'N-260 en direcció a Llançà, passant pel costat del bonic castell de Quermançó. Carretera també transitada i ràpida.
Baixarem cap al mar i decidim si volem anar al port de Llançà o no. En cas de no anar-hi, només cal que seguim recte l'N-260 i en 400 m enllaçarem de nou amb la pista que ve del port.
Comença la carretera de la costa fins a Portbou (també N-260), que es troba en bon estat, però on cal extremar les precaucions, sobretot a l'estiu. És un tram de tobogans amb fortes però curtes pujades de fins al 10%. Passarem pel bonic poble de Colera. Anirem veient un paisatge escarpat, on els incendis no han deixat créixer el bosc, i els vessants de la muntanya, plens de murets de pedra seca, avui són recoberts d'erms i matollars.
La pujada al coll del Frare, abans de Portbou, és llarga però suau i agradable, no superant el 4-5%. ATENCIÓ: Heu d'estar atents a un trencall a l'esquerra. Deixarem l'N-260 per no haver de passar per dins els túnels que ens menen a Portbou.
Pujant el coll del Frare, hi ha un revolt amb un tram per aturar-nos, que ens permet gaudir del paisatge que estem deixant enrere.
Un cop dalt, veiem tota l'olla de Portbou i la carretera que puja per l'altra banda cap al coll de Belitres, on es troba l'antic pas fronterer. Es tracta d’una pujada similar a la que acabem de fer. Estem remuntant l'extrem oriental de la serra de l'Albera que cau al mar, la vegetació del qual és el resultat de l'acció del foc reiterat al llarg dels anys.

Passem la frontera i entrem a la Costa Vermella, on Cerbère és el primer poble que ens recorda a Portbou, però més petit. Sortint del poble, el traçat es manté més uniforme, amb un fals pla en pujada constant i bona carretera. El conreu de la vinya guanya protagonisme, ara molt més abundant, alternat amb llapisseres d'alzinar que també baixen fins a mar. Aquest tram de carretera s'anomena de la Ruta del Vi.

Arribem a Banyuls on podem parar a agafar forces. Aquí se'ns planteja una ampliació de la ruta per als que estiguin més en forma: anar fins a Cotlliure i tornar (veieu la fitxa dels consells). Si hi aneu, no malgasteu forces perquè les necessitarem més endavant.

Marxem de Banyuls cap a l'interior per una bonica vall, també vinícola. Són 9 km de carretera local en bon estat, però estreta, creuant petits cellers que donen vida a la vall. Anem pujant pel costat del riu, amb les vinyes al solell i un espès alzinar a l'obac.
Ens estem endinsant al massís de l'Albera i ens adonem que comença el tram més fort quan, un cop travessat el riu, comencem les primeres pujades del 5 %, per anar incrementant al 8-13 % fins al 23 % a les últimes rampes, sota el coll de Banyuls.
A dalt del coll, les dues visions de les Alberes: la marítima, sobre Banyuls, i la interior, a Espolla, cap a on aviat baixarem. Darrere l'aparcament hi ha un petit refugi lliure.
Després del guanyat descans, comencem a baixar cap a Espolla. Alerta perquè a la carretera hi ha passos canadencs senyalitzats per evitar el pas de les vaques que, si us agafen distrets, us podrien fer caure.

Creuarem el típic paisatge de les Alberes: els matollars de bruc arbori esquitxat d'alzines sureres. La vall es flanqueja dels cims més alts del massís. La carretera és estreta però en bon estat, amb algun tram curt de forta baixada del 10 %.
Passat un senzill mirador arribem a Espolla. Ara cal decidir si creuem el poble per dins o passem per fora. Els carrers són estrets i es respira un ambient tranquil i de muntanya.
Sortim d'Espolla amb Roses com a fita final de la ruta. No us refieu del fet d'estar a la plana perquè les llargues rectes, els falsos plans i pujades suaus abans de Garriguella, acabaran amb les poques forces que ens quedaven. Passat Vilajuïga, ja coneixem el terreny perquè repetim la ruta d'anada. La plana agrícola amb els camps de conreus endreçats i les oliveres arrenglerades, els masos esquitxant la terra i les vistes a la serra de Rodes, cap a on ens dirigim, fan que la calma ens ajudi a tornar amb un alegre benestar.

 Track ofert per:   Transpyr. coast to coast.