Introducció
Val la pena parar un moment abans del coll i veure el penya-segat del Claper, sota el puig del mateix nom, on els esquistos i les pissarres arriben al mar. Hàbitat protegit per la singularitat de les plantes que hi viuen.
Veieu el far del port de Portbou?
Si mireu cap al sud, i el dia és clar, intuïm Colera. Tot seguint la línia de costa trobem la punta dels Canons, a sota Colera. Després, hi surt el cap Ras i, més enllà, Llançà i el Port de la Selva.
El matollar amb estepes, gatosa, romaní i llistonar, esquitxat d'alzines residuals i ullastres, és el paisatge típic, resultat de la duresa de les condicions i els incendis. En aquest cas cal destacar la invasió de la figuera de moro (Opuntia stricta), una gran amenaça vers l'hàbitat singular on som.
La serra gran de la nostra dreta (interior) és la de la Balmeta (puig d'Esquers, 606 m) que fa la partició amb les Alberes més interiors i talla al nord amb França.