Introducció
Ens trobem damunt del que queda de les zones inundables que ocupaven una gran part de la plana. La part interior, com a resultat de l'aportació dels rius amb estanys d'aigua dolça, i més avall, també per l'acció del mar, la sorra i el vent, en forma de maresmes d'aigua salobre.
Hem d'entendre que l'activitat de l'home ha estat intensa des d'antic, transformant el paisatge a la seva conveniència, principalment per afavorir conreus i pastures. Recentment, degut al creixement de població i del turisme, s’hi han vist afavorits diversos assentaments, com Figueres i Empuriabrava.
Som a sobre del rec del Mig, que servia per drenar les rieres interiors i espais inundats per riuades o per pluges cap a mar.
Els arbusts grans que veieu són els tamarius. Aquests s'utilitzaven per delimitar uns espais: les closes. Són aquests prats tancats per arbres i generalment voltats de recs que servien per drenar-los. Aquests camps amb cota molt baixa, propers als aiguamolls i fàcilment inundables, són poc productius per a l'agricultura. Es feien servir com a camps de pastura per a vaques i cavalls.
Allà on el bestiar no pastura, es desenvolupa el canyissar que veieu.
Els aiguamolls són la segona zona humida litoral en importància de Catalunya després del delta de l'Ebre. Entre d'altres, les aus han donat rellevància a la importància d'aquests aiguamolls, ja que juguen un paper clau en les seves rutes migratòries com a punt de descans i alimentació en els seus viatges. S'hi han observat més de 300 espècies.