Introducció
Des de Cantallops en endavant, la sureda és el bosc dominant. Si pugem de cota van apareixent els roures.
El terreny de caràcter àrid, l'estructura sorrenca formada per la descomposició dels granits i l'orientació solella i propera al mar afavoreixen el seu creixement.
La població d'Agullana va ser, durant els segles XVIII, XIX i XX, un important centre de la indústria del suro. Va arribar a tenir, a inicis del segle XX, fins a quaranta fàbriques sureres. Ara, el treball del suro ha anat perdent la seva rellevància, però a l'Alt Empordà s'hi poden trobar encara grans exemplars de sureres, herència d'aquest passat gloriós. Un és al Mas Perxés, i l'altre, 1,5 km més endavant, a can Bec de Baix.
Sabíeu que cada 9-10 anys es pelen per treure'n l'escorça externa, el suro? Aquests arbres tenen una escorça interna que, acabada de pelar, es veu de color vermell òxid i que s'anirà endurint i enfosquint progressivament. Si es veu de color blau, és degut al fet que, just acabats de pelar, s’hi polvoritza un fungicida perquè no hi entrin malures.
L'any 2012 va haver-hi un dels últims incendis, recurrents a la zona. Si l'incendi no és gaire agressiu, les alzines sureres, gràcies a la seva escorça aïllant, poden rebrotar de nou.