Introducció
El freixe de flor (Fraxinus ornus) és un majestuós arbre caducifoli, amb una característica capçada esfèrica, que pot aconseguir fins als 15 metres d'alçària. Pertanyent al gènere Fraxinus, el freixe de flor troba el seu hàbitat ideal en vessants ombrius de muntanyes, on el sòl humit de boscos de ribera i zones humides i fresques li proporciona el suport necessari.
Aquest arbre excepcional prospera tant en sòls calcaris com silicis i demostra una notòria tolerància a diversos tipus de terrenys, des d'hortes fins a sots i valls humides, sempre que el substrat sigui humit i fresc. Una de les seves virtuts més remarcables és la seva robustesa davant del fred, el que li permet sobreviure en climes rigorosos.
La part de l'arbre utilitzada amb finalitats medicinals és l'escorça, que té múltiples usos terapèutics. Es coneix pel nom de "mannà" i es fa servir com a laxant suau, encara que s'ha d'utilitzar amb precaució, ja que en dosis elevades pot tenir efecte purgant.
La mitologia grega també afegeix un toc místic a aquest arbre singular. Es deia que l'arbre va néixer de la sang del cel i es descriu sovint el seu mannà com el suculent suc que cau de les estrelles. A més, les tiges dels joves exemplars de freixe eren utilitzades per confeccionar llances, cosa que el convertia en un arbre sagrat per a Zeus, pel mannà, i per a Ares, per les llances.