Introducció
Aquest vessant, abans de ser conreat, era una roureda de roure valencià amb alzines als racons més humits. Si us hi fixeu, als revolts més humits, es fan petites fondalades on encara abunden els roures. A l’estrat arbori, avui aquell bosc original caducifoli s’ha transformat en la pineda de pinassa que veiem.
A la dreta del camí hi ha una moixera de pastor. És un arbret poc abundant, acompanyant dels roures, que apareix de forma aïllada. Les fulles recorden als aurons, són lobulades de 5-7 lòbuls punxeguts.
L’arbust dominant, però, és el marfull. Així com als solells o a les obagues seques podria ser el romaní i els càdecs als altres llocs, aquí ho és el marfull, també present a l’alzinar juntament amb l’arítjol i les heures que s’enfilen pertot arreu.