Introducció
Fixeu-vos com canvia el color del terreny. A davant mateix, els pins creixen sobre un sòl de color blanquinós. Si mireu a l’altra banda de la vall, al darrere i a la dreta del nucli de Clariana, veiem els solells de les serres amb les solanes de la Teula i de mas Jordà, espais catalogats d’interès natural a la Xarxa Natura 2000. El seu color clar i la vegetació escadussera són també característics de paisatges guixencs.
Són guixos formats per precipitació i sedimentació de les sals marines en l'Oligocè, fa 35-55 milions d’anys, en evaporar-se les últimes llacunes d'aigües del mar interior que cobrien aquesta zona de l’Anoia.
S’hi troba una flora característica de guixos amb abundants endemismes. El ruac (Ononis tridentata) és la més comuna, també la tríncola i el lepídium. Formacions de pineda de pi blanc, coscollars i romerars amb prats de llistó i jonça als terrenys més eixuts, com el que tenim just a sota.