Introducció
Davant teniu una típica imatge de paisatge càrstic, propi del massís del Garraf. La roca mare es va disgregant deixant en superfície aquestes acumulacions de pedres anomenades clapers.
Si us fixeu en el tall que fa a pista a la muntanya, al costat esquerre, veureu que la roca mare és molt a prop i que es va esmicolant en trossos més petits segons s'acosta a la superfície. El sòl és gairebé inexistent, l'aigua s'infiltra molt ràpidament i es perd en fondària. Tot això fa que la vegetació que hi pot créixer sigui molt específica i òbviament un terreny impropi per al qualsevol cultiu.
Trobem doncs que la vegetació dominant és la garriga, formada per garrics o coscons (semblants a petites alzinetes) acompanyats d'algun llentiscle. Vegetació de solells pedregosos com aquest.
El terreny estèril es va aprofitar per plantar-hi pins pinyoners, dels que s'obtenien pinyons i fusta. Era un complement més, marginal però, de la vida rural.