Introducció
Com dèiem, són moltes les estructures de pedra seca al món rural. Barraques, aixoplucs, marges, murs, pous, forns, passeres, clapers,...
Tots van ser creats per satisfer unes necessitats. Aquí, i sobretot al camí que hi ha a la nostra dreta per on hem passat abans, els murs defineixen propietats i alhora delimiten el camí. Penseu que a les carrerades o camins per on passen animals, aquests sovint entraven dins els camps del voltant, posant en perill els conreus.
Però hi ha una nova funció en tota aquesta arquitectura de pedra i és la d'afavorir la biodiversitat doncs éssers vius hi troben un hàbitat idoni per créixer, refugiar-se, criar o cercar aliment.
Els més característics d'aquests murs de pedra seca són els liquens, les molses i les falgueres. Petits mamífers com els ratolins de camp, la mustela o els eriçons hi troben espais on amagar-se i també criar. L'escalfor de les pedres és el lloc ideal per què els rèptils com els llangardaixos i sargantanes, agafin temperatura i també com a lloc de refugi i caça d'insectes. Fins i tot, ocells com la cotxa fumada o la mallerenga blava i fan el niu dins els forats.
Davant teniu el mas de Mas Roig. Un document de l'any 1391 s'esmenta el mas Sacalm, que podria ser l'actual Mas Roig. Format per diferents cossos que avui són habitatges individuals. Els edificis principals estan alineats en una mateixa façana i la resta són annexos moderns.