Introducció
Són moltes les barraques que hi ha a Begues, però en aquesta ruta, la de mas Pasqual és la més propera.
Entenem el nom, barraques de vinya, tenint present que aleshores el paisatge que envoltava tot aquest turó eren feixes de ceps. Aquesta construcció servia d'aixopluc o de refugi al pagès, tant els dies de pluja com els de fort sol en què calia cercar una ombra per descansar. Alhora, era espai per guardar el menjar o els estris de mà i no haver-los de portar cada jornada del camp al mas.
Es va restaurar entre el 2005 i el 2009 i a la coberta, com es feia abans, s'hi van plantar lliris de sant Josep que, amb les seves arrels, ajuden a fixar la terra i a fer més consistent la coberta. El marc superior de l'entrada no està format per una llinda plana sinó per un arc de pedres.
Els voltants avui s'han convertit en un bosquet de pi blanc amb sotabosc de romaní i llentiscle, però també hi són presents plantes de preferències àcides com les estepes i el bruc arbori, afavorit pel terreny: gresos i argil·les vermelles del triàssic.