Introducció
La pista que marxa a l'esquerra passa entre la pleta Xica i les penyes de l'Àliga. Davant de nosaltres tenim la llarga serra de la Guàrdia.
Els cingles que apareixen en aquest relleu suau del massís són hàbitat d'ocells i plantes rupícoles però també lloc de cria del falcó, el duc i l'àliga cuabarrada (foto). Tots ells rapinyaires d'ambients oberts. El falcó el podem veure passar ràpidament per sobre dels nostres caps com un gran falciot; l'àliga ens sobrevola, planejant, fent inspeccions de caça; i el duc, el gran rapinyaire nocturn, el més gran dels mussols, el podem veure al capvespre damunt d'alguna punxa de roca o bé sentir, també cap al tard, a mitjans de gener, en època de zel.
Per contra, a la garriga, l'ocell més abundant és el tallarol. Fàcil de sentir, un tec-tec-tec o un trrrtrrrtrr insistent dins les mates, es mou ràpidament i s'amaga com un llamp si detecta la nostra presència.
A les roques els ocells més bonics que podem trobar són de la família de les merles: la merla blava, tot l'any, i a l'hivern, la merla roquera. Es paren damunt de pedres prominents que fan servir de talaia de caça (insectes). Fan el niu a forats de roca i entre les pedres. La merla roquera nia als Pirineus.
Foto cedida per Raúl Calvo Rodríguez