Introducció
Unes de les característiques d’aquest recòndit i ombrívol indret, més enllà de l'enrevessat salt que l’aigua ha anat formant a la canaleta per on baixa, és la gran quantitat de cortina vegetal que forma la falguera anomenada capil·lera o falzia vera, ja que les condicions ambientals en són les propícies. Així doncs, viu, principalment, en indrets restringits sobre roques i parets calcàries molt humides d’ambients amb regalims, com és el cas. Aquí en forma una extensió poc habitual, de qui rau la peculiaritat del cas.
D’aquesta planta, com totes les falgueres, no n’espereu veure’n ni flors, ni fruits, ni llavors, ja que es reprodueix per espores, un sistema propi de plantes molt antigues. El que seria l’arrel, es diu rizoma, sistema propi de totes les falgueres, també, d’on en neixen vàries fulles.
De les fulles se’n pot fer un xarop refrescant: es bullen a foc lent, i al suc que en resulta, s'hi afegeix el doble del seu pes de sucre. És una planta que tradicionalment s’ha utilitzat per fer-ne preparats pectorals per a fer facilitar l’expulsió de secrecions mucoses pulmonars. També s’ha utilitzat, a causa de la seva vistosa fulla, com a planta ornamental i en rocalles humides de jardins.