Introducció
A clarianes i racons oberts, lleugerament pedregosos de tipus calcari, on toca més el sol i el terra s'escalfa, trobem unes plantes especialistes a viure en aquests ambients: les aromàtiques.
Aquí podeu veure juntes la farigola i la sajolida (foto). La farigola també coneguda com a timó, presenta infinitat de propietats medicinals i també és herba per condimentar. La tintura de farigola es feia servir contra l'acne.
Una de les plantes aromàtiques més apreciades per la cuina catalana és la sajolida (Satureja montana). Requereix almenys sis hores de sol diàries i un sòl ben drenat. A l'hivern, perd les fulles i les regenera a la primavera sense necessitat de poda. És resistent a les glaçades i es collida a l'estiu mentre floreix, podent ser utilitzada fresca o assecada.
Pel seu gust lleugerament picant és ideal per adobar les olives, i són una bona combinació amb bolets, amanides de patates i dins dels embotits.
A més, es planta al costat de les mongeteres per repel·lir el corcó i en els rosers per reduir el míldiu i els atacs d'àfids.
En l'àmbit medicinal, s'ha suggerit que té propietats antisèptiques, aromàtiques, carminatives i beneficia la digestió. També s'utilitza com a expectorant, i s'ha dit que és un remei per als còlics, flatulència i problemes intestinals.
L'oli essencial de la sajolida s'usa en el tractament de l'alopècia.