Introducció
En aquest tram del recorregut, més obac i proper al molí, la pineda replantada i les aromàtiques que veiem abans, deixen lloc a una altra vegetació més frescal.
Els roures eren els arbres dominants. Crida la nostra atenció un arbust de branques vermelloses que viu en boscos i bardisses humides. A l’hivern les fulles, abans de caure, també agafen un to vermellós molt maco: el sanguinyol (foto)
Els fruits del sanguinyol són consumits per molts ocells i alguns mamífers, i antigament s’utilitzaven per extreure un oli excel•lent per l’enllumenat, i fins i tot es feia servir per cuinar.
Les branques joves i primes es feien servir per fer cistells. La fusta és de molt bona qualitat, de color blanc rosat. Per la seva duresa i resistència s’utilitzava per fer mànecs d’eines i per ser tornejada.
Com a curiositat dir que alguns caçadors prehistòrics feien les seves fletxes amb fusta de sanguinyol.