Introducció
Uff, ja som dalt el cingle. Cansats ??
Aquí al costat d’aquesta formidable alzina, i amb vistes a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Castell de Calders, s’acaba la nostra història. Recordeu trobar l'últim QR amagat per escoltar-la.
Una forta abraçada, joves.
Sabíeu que l'alzina de l'Erola és supervivent del gran incendi del 1994 (es pot veure cremat per dins del tronc), i fou declarada arbre d’interès local i comarcal. Té una capçada de 21 m i una alçada de 14 m.
L’alzina és l’arbre més característic i important dels boscos mediterranis. De fet, aquí a Calders, era l’arbre més abundant abans de l’incendi. Als racons obacs i fons de torrents els roures prenien el lloc a les alzines.
La seva fusta és la més apreciada a Catalunya per cremar i durant molts anys per fer carbó vegetal. Les glans d’alzina, en temps d’escassetat, s’havien fet servir mesclades amb blat i altres grans per fabricar pa.
Aquestes glans són també de vital importància com a aliment per la fauna que habita els boscos com ara senglars, esquirols, ocells, ...
