Introducció
Som al rial de les Teixoneres. Aquestes petites rambles, rieres o torrents secs per on es canalitza l'aigua superficial de les pluges, són els rials. Baixen de la serra, directament a mar o alguna riera més important. Com més gran sigui la conca receptora d'aigua, més aigua recull, més energia i poder d'arrossegament i per tant més en compte hem d'anar.
En aquests espais es generen condicions particulars que afavoreixen l'establiment de vida: fauna i flora.
La vegetació a part de fixar les motes és un punt de refugi, cria i aliment de molts ocells, rèptils i mamífers. Tot i que haurien de ser plantes típiques d'alzinar com la vinca o l'heura, i als llocs més oberts i assolellats l'aloc (uns metres enrere, a la cruïlla del rial del Gel), l'òlbia o la barretera, trobem que la canya americana ha envaït aquests ambients. Abans emprada i regulada pels mateixos pagesos, avui resultat de l'abandonament del camp ho envaeix tot (heu vist el rial del Gel)
Un exemple d'animal que podríem trobar és el toixó (foto). Li encanten les fondalades frescals i ombrívoles dels torrents, amb marges i motes on hi ha el cau. Complex laberint de galeries sovint amb dues entrades. Menja de tot i fa els excrements en petits forats a terra anomenats latrines.
Les tasques de manteniment: eixamplaments, motes artificials i desbrossada dels marges, entre d'altres, posen en perill aquest ambient.