Introducció
Aquest pla amb un to fosc en el qual ens trobem, correspon a una plaça carbonera. Aquestes places estaven situades al mig del bosc, a prop del combustible, en aquest cas llenya d’alzina de la qual s’obtenia un bon rendiment. Si ens hi fixem, les alzines tenen diversos peus i no gaire gruixuts per facilitar la feina del carboneig.
El carboneig consistia a transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta. El procés de carbonar comprenia vàries fases, com la de tallada i arreplegada de llenya, la construcció de la pila, l’encesa, la cuita la treta i el desembosc. El procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més petites i dos mesos, les més grans, i un mateix carboner podia fer 7 o 8 carboneres alhora.
L’ofici de carboner era molt poc valorat econòmicament i socialment.
Durant el mes de març els veins de Cànoves i Samalús s’organitzen per fer la Mostra de Carboneig, a través de l’Associació de “festes i tradicions el Sui”, entitat que treballa per a la recuperació de tradicions desde fa trenta anys.